La privació material fa referència a la impossibilitat de consumir béns, serveis i/o participar en activitats que socialment són concebudes com necessitats. Per mesurar aquesta manca forçada i involuntària es consideren els següents ítems: 1) atendre puntualment el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca/lloguer i serveis relacionats) o de compres ajornades; 2) mantenir l'habitatge a una temperatura adient; 3) tenir la capacitat d'assumir despeses imprevistes; 4) poder menjar un àpat de carn, pollastre, peix o equivalent vegetarià cada dos dies; 5) anar de vacances almenys una setmana a l'any; 6) disposar d'automòbil; 7) disposar de rentadora, 8) disposar de televisió, 9) disposar de telèfon.
La relació amb l'activitat s'informa per la població de 16 i més anys.

La taxa de privació material és el percentatge de població amb manca forçada d'almenys 3 dels 9 ítems.