La taxa de privació material i social fa referència a la impossibilitat de consumir béns, serveis i/o participar en activitats que socialment són concebudes com necessitats. Per mesurar aquesta manca forçada i involuntària es consideren tretze ítems, distribuïts en dos conjunts: set ítems a nivell de llar, i sis ítems a nivell de persona.


Els ítems a nivell de llar són: 1) atendre puntualment el pagament de despeses relacionades amb l'habitatge principal (hipoteca/lloguer i serveis relacionats) o de compres ajornades; 2) mantenir l'habitatge a una temperatura adient; 3) tenir la capacitat d'assumir despeses imprevistes; 4) poder menjar un àpat de carn, pollastre, peix o equivalent vegetarià cada dos dies; 5) anar de vacances almenys una setmana a l'any; 6) disposar d'automòbil; 7) poder substituir mobles vells o fets malbé.


Els ítems a nivell de persona són: 1) poder substituir roba feta malbé per altra de nova; 2) poder permetre's tindre dos parells de sabates en bones condicions; 3) poder reunir-se amb amics/gues o familiars per menjar o prendre alguna cosa almenys una vegada al mes; 4) poder participar regularment d'activitats d'oci; 5) poder gastar una petita quantitat de diners en un/a mateix/a; 6) poder permetre's connexió a internet.

Es considera que està en situació de privació material i social severa aquella població amb manca forçada d'almenys 7 dels 13 ítems. Per la població menor de 16 anys, com que no es disposa dels 6 ítems definits a nivell de persona, el valor d'aquests s'imputa, atenent a si almenys la meitat dels adults de la llar amb informació disponible tenen manca forçada en l'ítem en qüestió. Per donar més pes als ítems definits a nivell de llar, per al cas de les persones menors de 16 anys, només es consideren en situació de privació material i social severa si almenys 3 dels ítems per als quals presenten manca forçada són ítems definits a nivell de llar.